Sin Perdón
“Qué pasa en mundo que está un poco chungo, quién salva a la Reina?”. Cantaven Def Con Dos, la veritat es que cada dia em sorprèn més la poca o nul·la capacitat d’aguant de les persones, estem a l’època de: comte amb el que dius i com, perquè pots crear un trauma al qui li dius. Però comencem pel fet que ens ocupa, resulta que una noia que jugava a futbol professionalment amb el club Real Club Deportivo Español de Barcelona, en el seu temps lliure i exercint com a ciutadana lliure, va a veure la Final de la Copa del Rey, i com a seguidora o simpatitzant “De l’altre equip de la ciutat” , o sigui el Futbol Club Barcelona, es pinta a la cara unes ratlles blaugranes, i es corda una bufanda del mateix club a la cintura. Val, aquí potser la primera incongruència, o no, però la noia, seguint la moda, te la ocurrència de fotografiar-se i penjar la foto al Facebook, al maleït Facebook, clar, avui si no tens Facebook, Qui ets?. Segona incongruència, o no! Doncs Sí. El fet es que algú, troba la foto i la fa pública, i aquí comença el problema. Aquesta foto, la veu algú del Español, i com que no té massa feina, li obre un expedient a la jugadora i la aparta de l’equip. Una setmana després, amb tota la premsa fent-se reso, arriben a un acord amb la jugadora, de rescindir el contracte, i fer-lo públic mitjançant una roda de premsa, on la jugadora demana disculpes públicament, per el que la directiva ha considerat com: “Una falta de respecte a la entitat i als socis”. (ostres noia, que no saps que al senyor Sanchez-Llibre tot el que sona a Barça, paraula que ell mateix es nega a pronunciar, li provoca coïssor; on és ara el col·lectiu feminista?). I és aquí on ens hem de preguntar: Quina falta de respecte?. Fins a on arriben les llibertats de les persones?. Una jugadora que com diu ella, sempre ha treballat al màxim per al club que li pagava, participant en actes socials del club, sense cap altre falta, resulta que com li paga un club, en el seu temps lliure, no pot transcendir de cap de les maneres, que es seguidora d’un altre club. D’un altre club, o del Barça, perquè potser el pecat és més greu.
No sé, ara posant-me a pensar, Bernd Schuster, ha entrenat al Real Madrid confessant públicament que és soci del Barça, no va passar res, va guanyar una lliga, però el dia que va dir: “nosotros en este montento, no podemos pensar que podemos ganar al Barça, el Barça esta muy fuerte”. Després de dir això, va anar al carrer. “Com m’agrada la llibertat d’expressió!!”.
Llavors, el fet greu i condemnable, quin és, ser o expressar? No hi ha cap advocat al país que pugui demostrar un acomiadament improcedent, o no ho és? Pots treballar a Mango i no pots portar, fora de la feina, roba D&G? Pots ser jugador del Manlleu, però no pots portar una samarreta del Liverpool? Pots fer tot això, però no pots fer-ho públic? En la meva opinió, és a aquesta jugadora que se li ha faltat al respecte acomiadant-la, però el que és més greu, és la censura que ha patit per uns ideals.
Senyores i Senyors, fem una porra: Què és més vergonyós, portar una bufanda del Barça jugant per al Español, o jugar per al Español en sí?. És una falta de respecte per Catalunya, que un club es digui Español i faci apologia del bons catalans que són?. Ha de demanar perdó el Español a tota España per jugar a la lliga maltractant-nos amb el seu joc?. Han de sancionar a aquest club i fer-lo baixar a Segona divisió? Ha de demanar perdó a Europa i al Món? (perdó lapsus no clar, a Europa no, que per una vegada cada 20 anys, tampoc cal). Faria millor paper a la lliga l’equip femení del Español que el masculí?. Ha de demanar perdó el senyor Sanchez-Llibre per no saber parlar gaire correctament el català? Farien el mateix altres clubs?.
NO, ELLS NO HO FARIEN MAI!!!!
“Una reflexió necessària” era el títol d’un llibre de l’expresident Jordi Pujol, però no sé si seran capaços de fer-la, segurament ni tant sols la Federación Española de Fútbol Profesional perdi el seu valuós temps en analitzar aquesta situació, però estaria bé que els jugadors del primer equip del Barça, i per què no altres, pensin en donar suport d’alguna manera a aquesta companya de professió, greu i injustament sancionada; nosaltres potser no hi pintem res, al populacho no se li ha de fer cas, sembla que al s.XXI, a part d’Internet, poques armes més tenim, però la millor arma és el nostre cervell, i a més funciona gratis.
