Asics Gel Fuji Trainer 2

Zapatillas de running off-road con una sensación directa del terreno.

La segunda edición de las GEL-FUJI TRAINER es más ligera y presenta una entresuela ligeramente inferior para aumentar la capacidad de respuesta. Son unas zapatillas off-road muy valoradas, ideales para las competiciones y entrenamientos rápidos. Las GEL-FUJI TRAINER 2, gracias a su estructura minimalista y a su suela baja, combinan una flexibilidad excelente con una estabilidad y confort fuera de serie. Proporcionan una pisada estable, incluso en los trayectos más técnicos. La entresuela de SpEVA, ligeramente más dura, potencia el rebote y consigue esa sensación de terreno tan directa que tanto gusta a los corredores de trail. La parte superior está fabricada con tejidos que impiden la absorción del agua para evitar que su peso aumente en condiciones de humedad. La suela específica de trail garantiza el agarre en los ascensos y descensos por terrenos escarpados de todo tipo. 

Ideal para supinación y neutro

Peso: 285 gramos

Descripción del producto: asics.com

Prueba y opinión personal

Tenía ya ganas de probar un modelo de este tipo después de disfrutar de otro modelo de la marca, las Trabuco 14 que me han ido muy bien, pero después de 2 años “traileando” ya les toca jubilarse. Barajaba las opciones de tres modelos 2013, las Gel Fuji Attack 2, las Gel Fuji Elite y las finalmente elegidas Gel Fuji Trainer 2. Para el terreno por el que corro en la zona del Bages, pueblo Sant Joan de Vilatorrada, montaña Collbaix, estos tres modelos en mi opinión eran los más adecuados, por sus características y por el tipo y taqueado de su suela. Descarté las Trabuco nuevas porque uno evoluciona en técnica y exigencia, y siendo cierto que es un modelo muy polivalente, no es específico para el terreno concreto por el que me muevo, terreno de tierra dura y seco, compacto, variado entre pista, senderos, trialeras, piedras, y para distancias entre 10 y 20 kilómetros. Después de dos salidas por terrenos bastante diferentes, ya tengo una opinión formada con respecto a la zapatilla, para ir a ritmo rápido, ojo!! mi ritmo, que seguro para algunos es lento. Decir también que seguramente hay otras marcas en el mercado que también son muy buenas, pero yo quizá por seguir la línea de la marca con las Trabuco, solo pensaba en Asics. La idea dicho sea de paso, era hacerme el análisis de pisada 3D que ofrece la tienda Asics Flagship Store de l’Avinguda Diagonal 543 de Barcelona.

Éste análisis se ofrece gratuitamente por la compra de una de sus zapatillas, es un estudio muy interesante, primero rellenas un cuestionario con una serie de datos personales referentes a la estatura, peso, tipo de terreno donde corres, etc, luego colocas los pies en el escáner que te da toda una serie de datos como la longitud, para saber el número exacto de la zapatilla, la orma, te indica también la superficie del pie que usas en la pisada, si eres pronador, supinador o neutro, y un montón más de datos de medidas y ángulos de cada pie. Acto seguido te colocas unas zapatillas y calcetines que te presta la tienda para correr unos 30 segundos en la cinta, donde te graban en video los pies para luego analizar tu pisada con un programa de ordenador con el que cuadran unos parámetros con unas marcas de la zapatilla para ver desde la recepción de la pisada, el apoyo firme y el despegue. Puedes ver el ángulo de inclinación de la tibia y pierna respecto al pie, el apoyo que haces al correr con el interior o exterior del pie, el águlo de convergencia o divergencia del pie, etc... El estudio es más indicado para correr en asfalto como afirman en la tienda, y para calzado de ésa superficie, pero igualmente válido para el resto. Y ya que es gratis en caso de adquirir la zapatilla, es interesante conocer un poco más sobre nuestros pies. 

Como comentaba antes, eran tres modelos los que me interesaban, y me probé las tres, decir que entre las Fuji Elite y las Fuji Trainer 2 no noté mucha diferencia en cuanto a ajuste, comodidad, amortiguación y pisada, tampoco en peso que solo hay 5 gramos de diferencia en favor de la Elite, pero sí son diferentes en el dibujo y tipo de taqueado de la suela y en el refuerzo en plástico que incorporan la Elite en la parte del talón. Corriendo diría que se debe de notar alguna diferencia, ya que las Elite incorporan la tecnología Propulsion Plate, que según Asics inmoviliza el antepié para proporcionar mejor impulso para mantener la velocidad. Con las que sí noté diferencia fue con las Fuji Attack 2, igual de cómodas y bien ajustadas, pero con más amortiguación en el talón, y se nota bastante, el taqueado también es diferente con lo que seguro que su grip también lo será, yo apuesto que en terreno suelto y blando tienen mejor agarre, y pesan un poco más, 315 gramos. Al final me decanté por las FujiTrainer 2, me dió mejor feeling su flexibilidad y el taqueado de la suela. 

EN MARCHA

La sensación al probártelas en la tienda es muy buena, se notan ligeras y con pisada firme, amortiguación correcta acorde al peso, igual que la protección, la mínima. Andando no notas sus virtudes, parecen unas zapatillas normales, pero cuando empiezas a correr es cuando notas todas sus virtudes. Correr con una zapatilla tan ligera hace que te impulses mejor, parece una tontería pero con otras más pesadas no tienes esa sensación. 

Las he probado por varios tipos de terrenos, tierra húmeda, blanda y suelta, tierra dura y compacta, donde encuentras rocas secas y mojadas.

Tierra seca, dura y compacta, su terreno: 
Les daría un 9 en agarre, es muy bueno, en subidas, puedes apretar fuerte y tirar de potencia de gemelos que no pierden tracción, en bajadas tanto en zonas que pisas con talón como cuando toca pisar con el antepié se agarran sobradamente al terreno, igualmente en rocas, pisa fuerte e impúlsate que sales como un tiro, dan mucha seguridad y confianza para rodar rápido. En cuanto a comodidad tenía mis dudas sobre si lo sería suficientemente, pero desde los primeros metros ya notas que no echarás en falta más gel en el talón, si tienes claro que es una zapatilla para ir rápido y que no se puede tener todo, tampoco la buscarás, es muy ligera, la pisada es firme y notas bien el terreno que pisas sin llegar a incomodarte, no se si para carreras de más de 30 kilómetros llegarías a notarlas incómodas, pero para eso están las Attack.

Terreno blando, húmedo y suelto: 
Del 1 al 10 le daría un 8, para llegar al 9 o al 10 les haría falta un poco más de longitud de taco, pero al estar diseñadas para terreno más duro no les hace falta, apunto también que en roca mojada pierden un poco de grip, así que hay que ir con cuidado. 

Rocas: 
Gracias a su flexibilidad se adaptan bien, aquí hay que usar técnica de pisada para amoldarte bien, si el tramo discurre por varios kilómetros de roca y piedra, puedes llegar a notar cierta molestia al pisar, pero para éste tipo de terreno habría que elegir otras zapatillas más rígidas, que por contra, no irían tan bien en tierra  dura. Por compararlas con las Trabuco 14, ya se sabe que Fuji Trainer 2 amortiguan menos y flexan más, pero ganas la ventaja del peso, firmeza de pisada e impulso más directo. 

 

Tierra suelta: 
Hay que poner atención, ya que aquí pierden un poco de agarre por la falta de longitud del taco también, tanto en subida como en bajada se nota una ligera perdida de adherencia y tracción, pero en ningún momento peligrosa.

Por ofrecer mi punto de vista, empecé a correr por montaña con las Trabuco 14, con la falta de experiencia y técnica me iban muy bien porque amortiguan bien, son un poco más rígidas y al peso no le daba mucha importancia, 2 años después voy más rápido, he ganado en técnica y ahora prefiero una zapatilla ligera aunque flexe un poco más y ya no me hace falta tanta amortiguación. Para el que empiece en éste mundo y tenga ciertas sudas sobre qué zapatilla elegir, le diría que elija las Trabuco,  buena elección si el terreno habitual por donde se vaya a correr tiene algunos kilómetros de asfalto, su gran valor es la polivalencia. Por el contrario, si tienes claro que el asfalto solo lo pisarás con el coche y quieres buena amortiguación y algo más de ligereza la opción más buena serían las Gel Fuji Attack 2, y si no te importa mucho la amortiguación y quieres una zapatilla ligera para ir rápido tienes dos opciones, Gel Fuji Trainer 2 y Gel Fuji Elite, para el que ya tiene experiencia, ya sabrá qué tipo de zapatilla elegir. 

Mi conclusión:

Es tan simple como que existen cosas buenas, bonitas y baratas, creo que Asics la ha clavado con la versión 2 de las Trainer, acepto discrepancias en lo de bonitas, pero para eso las hacen en otro color más discreto. Buenas lo son, y baratas también si las comparamos con los modelos antes citados, las Trainer 2 cuestan 98 €, las Attack 2 estan en 103 €, y las Elite se van a 134 €.  

La dona que a vegades es posava talons

Hi ha perfums que defineixen una dona, pel seu aroma, pel disseny de l’ampolla, per la intensitat o suavitat de la fragància, els doctos en la matèria afirmen que pots saber moltes coses d’una dona només pel seu perfum, de com és, de què li agrada, el que busca, etc, però clar, els que venen cotxes diuen el mateix, que es pot conèixer a una persona pel model de cotxe que porta, pel color, etc; un tal Quim Monzó diu que hi ha molts tipus de persones, els que escriuen amb faltes d’ortografia i els que no, els que escriuen el riure en un missatge amb JA i els que ho fan amb HA que és la manera correcte. Amb ell estic d’acord en moltes coses, amb els que diuen això de les dones i els seus perfums no, ni amb els venedors de cotxes tampoc. No s’han plantejat la possibilitat de que hi ha persones que tenen 2 cotxes, i que hi ha dones que fan servir més d’un perfum.

Vaig tenir la sort de conèixer una dona per qüestions de treball, no per feines comuns, si no diametralment oposades. La meva que no requereix d’estudis, i que ni tan sols és la meva professió, anant d’un lloc a un altre sense cap seguretat de futur ni cap planificació, i que contrasta amb la seva, d’estudis universitaris, de reciclatge continu, de planificació, i de futur cert. La recordo d’estatura mitjana, de constitució fina i atlètica, cara allargada i pell de color maco, res de cremar-se prenen el sol, no va amb ella tot i que li agrada la platja, fuig de les mases, de les multituds que l’atabalen, dels caçadors de discoteca que pensen d'ella que es una dona inaccessible, d’ulls verd clar i de mirada que no sabria com definir però que em fa entendre allò que no he entès mai de "la manera de mirar", de l'expressió de la mirada. La recordo discreta, reservada, per imatge no passaria desapercebuda i sap deixar-se veure fugaçment, com un estel, com un cometa, una dona exclusiva que només pots veure durant uns segons i només coneixeràs una vegada a la vida i si ella es deixa; de cabell ros, llarg i llis, sense cap look especial només el que ella ha triat per un canvi d’imatge d’ençà aquella fotografia de fa uns anys, un nou pentinat sense extravagàncies però actual, senzill però elegant, ha madurat, ara és una dona segura d’ella mateixa, sense cap deliri de grandesa, només una mica creguda però just en la mesura que correspon al seu aspecte, sense necessitat de compartir el seu temps amb ningú que ella no seleccioni, autosuficient i autodidacta, no massa directe en el tracte, es reservada i tímida, o potser massa prudent? Potser no li agrada arriscar?... Ella es de caràcter tranquil, però amb inquietuds en quan a la seva professió, és molt metòdica, i li agrada puntualitzar bé el que transmet en paraules. Es mou amb delicadesa, amb la mateixa que una ballarina de ballet clàssic, i amb aquesta mateixa delicadessa baixa els esgraons, a vegades puc veure com selecciona el lloc exacte d'on posar el peu del següent esgraó, després em fixo si porta sabates amb taló que es com m'agrada veure-la, a vegades no en porta perquè te les cames una mica delicades, però ella de seguida que pot es calça els talons, deu ser interesant veure com selecciona i es posa els portarà aquell dia, les sabates amb talons la fan més sensual, amb més presència, i realzen una part concreta del seu cos que m'agrada molt, es aquella part que uneix cames i esquena, les seves estilitzades cames de la seva treballada esquena amb hores de natació, d'aquesta part del seu cos també m'agrada veure com queda coberta amb la seva col·lecció de pantalons texans, potser un fetiche que tinc, a saber. Es una dona que raona el que parla, pensa el que diu, però no diu tot el que pensa, i vol que l’altra persona faci servir la matèria gris igual que fa ella, per gaudir d’una bona conversa, entretinguda, que li plantegi qüestions a resoldre i debatre, que la intrigui i emocioni per gaudir-ne igual com en la cata d’un bon vi. Crec que a vegades influenciada per la seva professió sap dir el que un vol escoltar i sap quedar bé, sap vendre digue'm-ne; sempre amb un somriure, massa tímida per dir un NO rotund a una proposició que em vaig sentir atret de fer-li imnotitzat per la fragància del seu perfum. Recordo un perfum que te com a eslogan la frase “She’s the one”, sembla talment un eslogan escrit per a ella, i curiosament serà un perfum que potser no portarà mai.

La vaig conèixer per feina, però la podria haver conegut en algun altre lloc, no en qualsevol lloc però potser en una cocteleria, potser en una cafeteria amb tastos de cafè importat perquè ella sofisticada com es no aniría a cualsevol bar a prendre un café cualsevol, o potser en una botiga de roba amb clase d'algun dels carrers més coneguts de Barcelona, no se sap mai. En un lloc d’aquests, si l’hagués vist hauria estat uns segons observant-la, mirant el que fa, com ho fa, com parla, hauria rumiat molt la manera d’apropar-me per dir-li algunes paraules, que hauria de triar molt bé per intentar captar el seu interés, o potser hauria actuat més impulsivament sense cap mena de raonament, per instint i abandonat a la sort del destí, a ella no l’hi agraden les màscares, la prepotència ni la supèrvia, no es deixa impressionar fàcilment, és més diria que no s’impressiona per no mostrar-se interiorment, es molt prudent en el tracte. Però el cas és que com ens vàrem conèixer per feina, no es va donar aquest cas, de la seva feina en sap molt, i en sabrà molt més perquè l’apassiona, és exactament el que ella vol fer, li agrada aprendre i explicar-se, i sap com captar el teu interés, sap com vendre que la feina que fa és bona, que està basada en estudis, en investigacions, en hores i hores de lectura i aprenentatge, és per aquesta raó tan sincera i lloable que no ha de vendre res que no sigui veritat. A vegades es despista una mica, però diría que deliberadament, potser virtud o potser defecte?. M'agradaría que contestes als Whattsapp de tant en tant, però en compren que va sempre amb el temps just per cuestions de feina, i a més, no li agrada massa perdre el temps escrivint paraules que es perdran per la xarxa, prefereix parlar cara a cara per obserbar bé com s'expressa i com gesticula l'altre persona, analitzant i contrastant aquests petits detalls, grans per a ella, se sent més segura i confiada.

És una dona especial, fa que et facis moltes preguntes encuriosit per detalls com on compra la roba que porta, senzilla però amb clase, fa que et preguntis quines coses li agrada fer, quines no, quina música escolta, et fa preguntar-te si el cantautor Barry White quan va titular la cançó “Your my first, my last, my everething”  s’imaginava que semblava escrita talment per a ella, et preguntes quin estil de decoració li agrada, etc. És dona perquè ja està a la tercera dècada de vida, m’imagino que sempre ha sigut més madura que les altres noies amb qui anava, aquella que et frena si et passas i t’anima si et veu baixa de moral, segur que no moltes noies gaudien de la seva sincera amistat, però les poques que ho feien encara ho fan, no ho se del cert perquè no em va explicar mai res personal, només algun detall deixar escapar, i no per inconsciència perquè ho mesura molt, sols el just per no semblar massa freda, per fer la feina una mica més distesa, va dir que no  parla de temes extralaborals, de coses personals perquè no hi ha res d’especial i interessant a destacar, però aquí discrepo, si no especial sí que interessant, només que a la feina no toca parlar-ho. Ens vàrem trobar poques vegades però la sensació que em queda és d’haver-nos vist més, és una dona que dedica moltes hores del dia a la seva feina, i li agrada fer esport el cap de setmana, no és una dona exclusivament de gimnàs, d’aquelles que es van a lluir amb els últims models que treuen les marques, tot i que va al gimnàs.
La situació d’haver-nos conegut podria haver sigut una altra, els possibles desenllaços ves a saber, em va dir una cosa que em va ferir però que li puc perdonar perquè en el fons no em coneix bé, no tant com jo a ella, em va dir que el que li dèia no podría es predre seriosament perquè posaría en perill la seva estructura de vida, perquè dèia que jo no soc una persona seria. Bueno potser no, i quines coses d'aquesta vida son serioses?? Es podría fer broma d'això, jo que em conec bé podría dir que si jo no soc serio qui d'aquest món ho es?? Em considero una persona sèria, i no en conec mases més, sèria no vol dir emprenyada, vol dir que tractes amb respecte als altres, i vols el mateix per a tu, i que les relacions entre les persones son de les poques coses sèries que et pots prendre a la vida, les relacions sentimentals més, tots flirtejem una mica per sentir-nos bé, a vegades d'aquests flirtjos poden sortir dues coses, relacions sèries o "polvos de lavabo", perquè pasi una o altra cosa influeix la persona, el moment de la vida, etc, suposo que també hi ha edats per prendre's les coses més relaxadament i menys seriosament, i edats que ja vols una estabilitat. També crec que les relacions un cop s'acàben no has  de pendre-te-les tan seriosament perquè si no afecten massa. Puc dir que a mi per com soc i com m'ha fet la vida, complicada desde petit, em costa trobar certa afinitat amb les persones en general i amb les noies o dones en particular, no soc un imán que atreu les mases, soc bastan introvertit i a més no em tallo massa en parlar clar, allò que en diuen: "ser fastigosament sincer", el que dic ho dic en serio encara que posi sentit de l'humor, que al cap i a la fi ho poses per treure ferro a l'assumpte i per no espantar, i perquè amb humor la vida es veu millor. Agafo una frase del filòsof Lucio Anneo Séneca: "-La mayor rémora de la vida es la espera del mañana y la perdida del día de hoy"-. Vull dir que s'ha d'aprofitar el temps i no perdre'l amb coses vanals o amb depen qui, la eternitat pels humans no es eterna.  També agafo dos pensaments, ideas o maneres d'actuar del que s'anomena La Pirámide de Maslow que apunten: "-Realizar eleciones de momento en momento a fin de fomentar el crecimiento más que el miedo"-. No s'ha de tenir mai por, perquè la por paralitza i no deixa actuar, si no actues, prens decisions, t'arrisques... no vius; i una altra: "-Desarrollar la capacidad de determinar tu propio destino y atreverte a ser diferente e inconformista"-. No podem ser tots igual, no podem fer tots el mateix, i no s'ha de dubtar o sospitar d'algú perquè no es igual a la resta, crec que es preferible respectar a tothom independentment del que pensin o de com siguin. Discrepo de la frase que defensen els creients de la religió: "-si tens fe no tindràs por"-. Soc més de filosofia que de religió, es més no hi crec, llavors què passa si ni tens aquesta fe i a més no tens por?? Ets extraterrestre??

De mi més o menys ho he dit tot, i d'ella... què podría dir més d'aquesta dona i de les nostres converses? A saber; potser el final hagués sigut el mateix, el de veure-la dir-te adéu i anar-se’n deixan el seu olor, cap rastre, cap record, només la essència de perfum, perquè qualsevol perfum contaminaria la seva essència de dona,  “Essence of a woman” es titulava la pel·lícula, i et fa entendre dues cites de l’autor Luís Gabriel Carrillo Navas que escriu:

 “No te enloquezcas por el físico de una mujer...Embriagate más bien con las palabras de su dulzura y esencia”.

 “Las mujeres tienen una esencia en la cual el buen gusto abunda, el amor es parte esencial de la vida y el placer se toma con calma”.