La dona que a vegades es posava talons
Hi ha perfums que defineixen una dona, pel seu aroma, pel disseny de l’ampolla, per la intensitat o suavitat de la fragància, els doctos en la matèria afirmen que pots saber moltes coses d’una dona només pel seu perfum, de com és, de què li agrada, el que busca, etc, però clar, els que venen cotxes diuen el mateix, que es pot conèixer a una persona pel model de cotxe que porta, pel color, etc; un tal Quim Monzó diu que hi ha molts tipus de persones, els que escriuen amb faltes d’ortografia i els que no, els que escriuen el riure en un missatge amb JA i els que ho fan amb HA que és la manera correcte. Amb ell estic d’acord en moltes coses, amb els que diuen això de les dones i els seus perfums no, ni amb els venedors de cotxes tampoc. No s’han plantejat la possibilitat de que hi ha persones que tenen 2 cotxes, i que hi ha dones que fan servir més d’un perfum.
Vaig tenir la sort de conèixer una dona per qüestions de treball, no per feines comuns, si no diametralment oposades. La meva que no requereix d’estudis, i que ni tan sols és la meva professió, anant d’un lloc a un altre sense cap seguretat de futur ni cap planificació, i que contrasta amb la seva, d’estudis universitaris, de reciclatge continu, de planificació, i de futur cert. La recordo d’estatura mitjana, de constitució fina i atlètica, cara allargada i pell de color maco, res de cremar-se prenen el sol, no va amb ella tot i que li agrada la platja, fuig de les mases, de les multituds que l’atabalen, dels caçadors de discoteca que pensen d'ella que es una dona inaccessible, d’ulls verd clar i de mirada que no sabria com definir però que em fa entendre allò que no he entès mai de "la manera de mirar", de l'expressió de la mirada. La recordo discreta, reservada, per imatge no passaria desapercebuda i sap deixar-se veure fugaçment, com un estel, com un cometa, una dona exclusiva que només pots veure durant uns segons i només coneixeràs una vegada a la vida i si ella es deixa; de cabell ros, llarg i llis, sense cap look especial només el que ella ha triat per un canvi d’imatge d’ençà aquella fotografia de fa uns anys, un nou pentinat sense extravagàncies però actual, senzill però elegant, ha madurat, ara és una dona segura d’ella mateixa, sense cap deliri de grandesa, només una mica creguda però just en la mesura que correspon al seu aspecte, sense necessitat de compartir el seu temps amb ningú que ella no seleccioni, autosuficient i autodidacta, no massa directe en el tracte, es reservada i tímida, o potser massa prudent? Potser no li agrada arriscar?... Ella es de caràcter tranquil, però amb inquietuds en quan a la seva professió, és molt metòdica, i li agrada puntualitzar bé el que transmet en paraules. Es mou amb delicadesa, amb la mateixa que una ballarina de ballet clàssic, i amb aquesta mateixa delicadessa baixa els esgraons, a vegades puc veure com selecciona el lloc exacte d'on posar el peu del següent esgraó, després em fixo si porta sabates amb taló que es com m'agrada veure-la, a vegades no en porta perquè te les cames una mica delicades, però ella de seguida que pot es calça els talons, deu ser interesant veure com selecciona i es posa els portarà aquell dia, les sabates amb talons la fan més sensual, amb més presència, i realzen una part concreta del seu cos que m'agrada molt, es aquella part que uneix cames i esquena, les seves estilitzades cames de la seva treballada esquena amb hores de natació, d'aquesta part del seu cos també m'agrada veure com queda coberta amb la seva col·lecció de pantalons texans, potser un fetiche que tinc, a saber. Es una dona que raona el que parla, pensa el que diu, però no diu tot el que pensa, i vol que l’altra persona faci servir la matèria gris igual que fa ella, per gaudir d’una bona conversa, entretinguda, que li plantegi qüestions a resoldre i debatre, que la intrigui i emocioni per gaudir-ne igual com en la cata d’un bon vi. Crec que a vegades influenciada per la seva professió sap dir el que un vol escoltar i sap quedar bé, sap vendre digue'm-ne; sempre amb un somriure, massa tímida per dir un NO rotund a una proposició que em vaig sentir atret de fer-li imnotitzat per la fragància del seu perfum. Recordo un perfum que te com a eslogan la frase “She’s the one”, sembla talment un eslogan escrit per a ella, i curiosament serà un perfum que potser no portarà mai.
La vaig conèixer per feina, però la podria haver conegut en algun altre lloc, no en qualsevol lloc però potser en una cocteleria, potser en una cafeteria amb tastos de cafè importat perquè ella sofisticada com es no aniría a cualsevol bar a prendre un café cualsevol, o potser en una botiga de roba amb clase d'algun dels carrers més coneguts de Barcelona, no se sap mai. En un lloc d’aquests, si l’hagués vist hauria estat uns segons observant-la, mirant el que fa, com ho fa, com parla, hauria rumiat molt la manera d’apropar-me per dir-li algunes paraules, que hauria de triar molt bé per intentar captar el seu interés, o potser hauria actuat més impulsivament sense cap mena de raonament, per instint i abandonat a la sort del destí, a ella no l’hi agraden les màscares, la prepotència ni la supèrvia, no es deixa impressionar fàcilment, és més diria que no s’impressiona per no mostrar-se interiorment, es molt prudent en el tracte. Però el cas és que com ens vàrem conèixer per feina, no es va donar aquest cas, de la seva feina en sap molt, i en sabrà molt més perquè l’apassiona, és exactament el que ella vol fer, li agrada aprendre i explicar-se, i sap com captar el teu interés, sap com vendre que la feina que fa és bona, que està basada en estudis, en investigacions, en hores i hores de lectura i aprenentatge, és per aquesta raó tan sincera i lloable que no ha de vendre res que no sigui veritat. A vegades es despista una mica, però diría que deliberadament, potser virtud o potser defecte?. M'agradaría que contestes als Whattsapp de tant en tant, però en compren que va sempre amb el temps just per cuestions de feina, i a més, no li agrada massa perdre el temps escrivint paraules que es perdran per la xarxa, prefereix parlar cara a cara per obserbar bé com s'expressa i com gesticula l'altre persona, analitzant i contrastant aquests petits detalls, grans per a ella, se sent més segura i confiada.
És una dona especial, fa que et facis moltes preguntes encuriosit per detalls com on compra la roba que porta, senzilla però amb clase, fa que et preguntis quines coses li agrada fer, quines no, quina música escolta, et fa preguntar-te si el cantautor Barry White quan va titular la cançó “Your my first, my last, my everething” s’imaginava que semblava escrita talment per a ella, et preguntes quin estil de decoració li agrada, etc. És dona perquè ja està a la tercera dècada de vida, m’imagino que sempre ha sigut més madura que les altres noies amb qui anava, aquella que et frena si et passas i t’anima si et veu baixa de moral, segur que no moltes noies gaudien de la seva sincera amistat, però les poques que ho feien encara ho fan, no ho se del cert perquè no em va explicar mai res personal, només algun detall deixar escapar, i no per inconsciència perquè ho mesura molt, sols el just per no semblar massa freda, per fer la feina una mica més distesa, va dir que no parla de temes extralaborals, de coses personals perquè no hi ha res d’especial i interessant a destacar, però aquí discrepo, si no especial sí que interessant, només que a la feina no toca parlar-ho. Ens vàrem trobar poques vegades però la sensació que em queda és d’haver-nos vist més, és una dona que dedica moltes hores del dia a la seva feina, i li agrada fer esport el cap de setmana, no és una dona exclusivament de gimnàs, d’aquelles que es van a lluir amb els últims models que treuen les marques, tot i que va al gimnàs.
La situació d’haver-nos conegut podria haver sigut una altra, els possibles desenllaços ves a saber, em va dir una cosa que em va ferir però que li puc perdonar perquè en el fons no em coneix bé, no tant com jo a ella, em va dir que el que li dèia no podría es predre seriosament perquè posaría en perill la seva estructura de vida, perquè dèia que jo no soc una persona seria. Bueno potser no, i quines coses d'aquesta vida son serioses?? Es podría fer broma d'això, jo que em conec bé podría dir que si jo no soc serio qui d'aquest món ho es?? Em considero una persona sèria, i no en conec mases més, sèria no vol dir emprenyada, vol dir que tractes amb respecte als altres, i vols el mateix per a tu, i que les relacions entre les persones son de les poques coses sèries que et pots prendre a la vida, les relacions sentimentals més, tots flirtejem una mica per sentir-nos bé, a vegades d'aquests flirtjos poden sortir dues coses, relacions sèries o "polvos de lavabo", perquè pasi una o altra cosa influeix la persona, el moment de la vida, etc, suposo que també hi ha edats per prendre's les coses més relaxadament i menys seriosament, i edats que ja vols una estabilitat. També crec que les relacions un cop s'acàben no has de pendre-te-les tan seriosament perquè si no afecten massa. Puc dir que a mi per com soc i com m'ha fet la vida, complicada desde petit, em costa trobar certa afinitat amb les persones en general i amb les noies o dones en particular, no soc un imán que atreu les mases, soc bastan introvertit i a més no em tallo massa en parlar clar, allò que en diuen: "ser fastigosament sincer", el que dic ho dic en serio encara que posi sentit de l'humor, que al cap i a la fi ho poses per treure ferro a l'assumpte i per no espantar, i perquè amb humor la vida es veu millor. Agafo una frase del filòsof Lucio Anneo Séneca: "-La mayor rémora de la vida es la espera del mañana y la perdida del día de hoy"-. Vull dir que s'ha d'aprofitar el temps i no perdre'l amb coses vanals o amb depen qui, la eternitat pels humans no es eterna. També agafo dos pensaments, ideas o maneres d'actuar del que s'anomena La Pirámide de Maslow que apunten: "-Realizar eleciones de momento en momento a fin de fomentar el crecimiento más que el miedo"-. No s'ha de tenir mai por, perquè la por paralitza i no deixa actuar, si no actues, prens decisions, t'arrisques... no vius; i una altra: "-Desarrollar la capacidad de determinar tu propio destino y atreverte a ser diferente e inconformista"-. No podem ser tots igual, no podem fer tots el mateix, i no s'ha de dubtar o sospitar d'algú perquè no es igual a la resta, crec que es preferible respectar a tothom independentment del que pensin o de com siguin. Discrepo de la frase que defensen els creients de la religió: "-si tens fe no tindràs por"-. Soc més de filosofia que de religió, es més no hi crec, llavors què passa si ni tens aquesta fe i a més no tens por?? Ets extraterrestre??
De mi més o menys ho he dit tot, i d'ella... què podría dir més d'aquesta dona i de les nostres converses? A saber; potser el final hagués sigut el mateix, el de veure-la dir-te adéu i anar-se’n deixan el seu olor, cap rastre, cap record, només la essència de perfum, perquè qualsevol perfum contaminaria la seva essència de dona, “Essence of a woman” es titulava la pel·lícula, i et fa entendre dues cites de l’autor Luís Gabriel Carrillo Navas que escriu:
“No te enloquezcas por el físico de una mujer...Embriagate más bien con las palabras de su dulzura y esencia”.
“Las mujeres tienen una esencia en la cual el buen gusto abunda, el amor es parte esencial de la vida y el placer se toma con calma”.
